Com sap el teu cervell quina dent estàs utilitzant?
Quan mengem, solem pensar en les dents com una eina mecànica: tallen, aixafen i trituren els aliments. Però, en realitat, cada mossegada genera una gran quantitat d’informació que el nostre sistema nerviós rep i interpreta constantment.
Com sap el cervell quina força estem fent? Com detecta si estem mossegant alguna cosa dura? I com podem notar que un aliment està en una zona concreta de la boca?
La resposta està, entre altres coses, en els receptors sensorials que envolten les dents.
Les dents també tenen sensors
Al voltant de l’arrel de cada dent hi ha una estructura anomenada lligament periodontal. A més de mantenir la dent unida als teixits que l’envolten, conté receptors sensorials capaços de detectar les forces que rep la dent.
Quan mosseguem, aquests receptors detecten informació relacionada amb la pressió, el moviment i la intensitat de la força aplicada sobre la dent.
Aquesta informació viatja a través del sistema nerviós, principalment mitjançant el nervi trigemin, fins al cervell.
És així com el sistema nerviós pot interpretar què està passant durant la mossegada.
Per què és tan important aquesta informació?
Imagina que mossegues una galeta i, de sobte, hi trobes un tros molt dur.
Abans que puguis pensar conscientment “això és massa dur”, el teu sistema nerviós ja està rebent informació sobre la força que està suportant aquella zona de la boca.
Aquesta informació contribueix a regular la força de la mossegada i coordinar els moviments de la mandíbula i els músculs mastegadors.
Per això podem mossegar una pastanaga amb força, però no necessitem aplicar la mateixa pressió per menjar un tros de pa tou.
Podem saber quina dent està tocant?
En certa manera, sí, però és una mica més complex que imaginar que el cervell té un “mapa” perfecte de cada dent.
La informació procedent dels receptors del lligament periodontal, juntament amb la informació dels músculs, les articulacions i altres teixits de la boca, permet al sistema nerviós localitzar i interpretar els estímuls que es produeixen durant la mossegada.
Aquesta capacitat forma part de la nostra propiocepció oral, és a dir, la capacitat de percebre la posició i el moviment de les estructures de la boca sense haver-les de veure.
I per què notem tant quan alguna cosa no encaixa?
Aquesta sensibilitat també explica una situació molt habitual: quan tenim alguna cosa entre les dents que no hi hauria de ser.
Per exemple, després de fer-nos una restauració dental, podem notar durant uns dies que aquella dent “toca abans” que les altres.
La boca és extremadament sensible a petits canvis en els contactes entre les dents. El sistema nerviós rep constantment informació sobre aquests contactes i contribueix a coordinar la mossegada.
Això també ajuda a explicar per què una alteració molt petita en la manera com contacten les dents pot resultar sorprenentment perceptible.
Les dents no només serveixen per mastegar
Quan pensem en les dents, normalment pensem en la seva funció més evident: tallar, triturar i facilitar la digestió dels aliments.
Però també formen part d’un sistema sensorial molt sofisticat.
Cada vegada que mengem, el cervell està rebent informació sobre les forces que s’estan aplicant, la posició de la mandíbula i els contactes que es produeixen dins de la boca.
Per això, la propera vegada que mosseguis un aliment, recorda que no només estàs mastegant: el teu cervell també està “llegint” el que passa a la teva boca.
🦷 La boca és molt més que un conjunt de dents: és un sistema sensorial complex que ens permet adaptar la mossegada a cada situació.
